Nom: Jaume
Balcells Palou
Lloc de
naixement: Linyola
Estudis: Mestre
i Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’educació (Psicopedagog)
Feina:
Professor a l’Institut CASTELL DELS TEMPLERS
Amb motiu de la presentació El cercador
de pigues i altres contes ens podries explicar com va sorgir la idea de fer
aquest recull.
Bé, ja fa temps
que em seduïa la idea però, a la vegada em feia molt de respecte.
Hi ha gent –
com tu – que m’anava animant i fent
comentaris positius dels contes, però costava
de decidir-me a fer un recull i publicar-lo. L’Esteve Mestre m’ha donat
l’empenta definitiva per poder tirar endavant.
De quants contes consta el llibre i quins són els
temes?
El llibre té
catorze contes. T’he de dir que hi ha poca violència i menys sexe, però hi
abunda l’ humor i les situacions
absurdes. També hi trobaràs una mica de misteri i de gènere fantàstic, on la
normalitat de la vida quotidiana es pot veure, de sobte, trencada per un fet
extraordinari que ho canvia ( o no ) tot...
Quin és el teu tema preferit a l'hora de fer un
text?
No ho sé. M’agrada
parlar de les relacions humanes i de personatges una mica especials, però no et
sabria destacar cap tema.
Quan vas començar a escriure, ja no només contes,
sinó també articles...
Vaig començar a escriure poesia i contes. Eren
els temps de l’institut i, tot seguit, dels estudis de Magisteri. Aprofitava
les classes més avorrides per escriure les meves coses...
El fet de poder
publicar a la revista del poble va evitar que allò, aquells primers escrits,
quedés en un no-res.
Pere Calders, Jesús Moncada i altres autors
importants també van fer el seu recull de contes. T'imagines o t'has plantejat
viure de la literatura?
No, no, de cap manera!!!
Si fer aquest recull ja em sembla un petit miracle! Escric per diversió, per
passar-m’ho bé. Em vénen històries al cap i , de vegades, penso que val la pena
d’escriure-les. D’altres, es perden per sempre en la boirina de l’oblit.
Com et ve la inspiració?
Sovint és com si algú
m’expliqués la història; he d’agafar el llapis (normalment escric els contes en
paper i llapis: tecnologia punta, ja veus!) i escriure com un desesperat fins
que me’n canso. En algun cas, pot ser una petita frase o un
fet insignificant que desencadeni el relat. Per exemple, a Àngels i Dimonis , la frase de la treballadora de la gasolinera és
real, i va ser suficient per generar tot el conte.
També m’agrada dir que en “El somni de Raquel” hi van col·laborar
dos companyes de feina meves. La
Noemí somniava sovint en una casa desconeguda (això, a mi, em
va encantar!) i la Raquel
(Cristina) va donar vida a l’enamorada que no s’atura ni davant d’un dels
enemics més implacables: el pas del temps.
Coneixen tels teus alumnes la teva afecció a escriure?
Alguns sí, però penso
que la majoria no.
Hi ha algun conte sorgit de la teva activitat docent?
En aquest llibre hi ha
“el somni de Raquel” on la protagonista i altres personatges que hi apareixen
estan “inspirats” en companys i
excompanyes de feina.
Fas ús dels contes en la teva activitat docent?
Algun cop sí, encara que
van ser professores i companyes de feina, les primeres a utilitzar algun conte
meu per fer lectura i comentari de text en català.
Un conte que té molta
acceptació entre els alumnes és “La boira del cementiri”.
Per acabar, ens recomanes un conte que no sigui teu?
Un dels relats que
sempre m’ha agradat és “El Mujik i el
dimoni” de Lleó Tolstoi.
Carme
Giné
Josep
M. Pujol
|
|
|||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada